1. |
El desconsol
02:39
|
|||
|
El cel era tant màgic
que tot es tornà fràgil.
Ara l’ombra es desdibuixa
enmig d’aquesta pluja.
Ja no brillen les estrelles
el desconsol va amb elles.
I de sobte, quan el sol
s’endú la matinada,
I l’ocell aixeca el vol
I dibuixa mil colors.
I de sobte, quan el sol…
|
||||
2. |
El so de les flors
02:25
|
|||
|
Cada moment d’aquest joc,
cada instant en un record,
si hem estat temptant la sort,
ara el món es torna boig.
Escolta el que diuen les flors,
escolta, el que et diu el cor,
el que et demana el cos.
Anem perdent les estacions,
ens hem cregut guanyadors,
hem sigut els invasors,
ara el caos impera el món.
Escolta el que diuen les flors,
escolta, el que et diu el cor,
el que et demana el cos.
Escolta el que diuen les flors,
escolta, el que et diu el cor,
el que et demana el cos.
|
||||
3. |
Que torni a casa
03:25
|
|||
|
Sortirem de la tempesta,
assecarem, la pell mullada,
reclamarem la primavera,
exigirem a l’oreneta.
Que torni a casa i faci niu,
i ens deixi veure el seu estiu,
que retorni el pit-roig
i les pluges de tardor.
Vora el foc, la nit més llarga,
hi ha un bri, d’esperança,
dansarem, damunt de l’herba,
enterrarem, les males presses.
Que torni a casa i faci niu,
i ens deixi veure el seu estiu,
que retorni el pit-roig
i les pluges de tardor.
Que torni a casa i faci niu,
i ens deixi veure….
|
||||
4. |
No aguanto més
02:25
|
|||
|
He estat aquest temps girant,
he estat aquest temps plorant,
però ara ja no aguanto més
crec que ja no aguanto més
Estic perdent la raó
estic perdent el sentit, però ja no aguanto més
crec que ja no aguanto més.
|
||||
5. |
Una llum
04:47
|
|||
|
Quan estones et dibuixo,
m’imagino que ets aquí.
Vas marxar de matinada,
un dia fred d’un mes d’abril.
I les hores passen lentes,
quan penso en el teu jardí.
Ja fa temps que no et somio,
però sempre et porto a dins.
Una llum intermitent,
es propaga eternament
una llum incandescent,
treu guspires constantment,
per encendre el bell moment.
He gravat a les entranyes,
l’últim adeu que em vas dir.
I obries la finestra,
d’un camí per descobrir.
I baixaves les escales,
embadalit pel teu vestit,
he inventat aquesta història,
per portar-te a l’infinit.
Una llum intermitent
es propaga eternament,
una llum incandescent
treu guspires constantment,
per encendre el bell moment.
Una llum intermitent
Es propaga….
|
||||
6. |
Hi ha un home
02:58
|
|||
|
Hi ha un home,
que ningú no el veu.
Hi ha un home,
que ha guanyat el temps.
Hi ha un home,
dins de l’univers.
Hi ha un home.
Se l’ha endut el vent.
Ja ningú el veu.
Ja ningú el sent.
L’ha guanyat el temps.
Se l’ha endut el vent.
|
||||
If you like Ramon Cugat, you may also like:
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
